Paris lo matrimoni nos faria, car Laquesis ne veya ne ohia de Curial auant. Perque lo Rey, cuydant ben obrar, e per que aquesta via poria per ventura venir a fi de ço que hauia començat, trames per los dos ancians e sils dix com ell se era treballat en aquell matrimoni e que lo fet prenia alguna dilacio per Curial, al qual, segons hauia oyt, aquella donzella volia be. Perque los pregaua que de lur propri mouiment li consellauen e tenguessen manera que volgues pendre alguna espassa exint de Paris, o almenys apartantse del anar e venir tan continu com feya a la posada de Laquesis, a fi que ella refredas algun poch, e pensant que ell la hagues auorrida traurien della millor partit, car lo Duch Dorleans la amaua tant que perdia lo seny per ella e Curial noy guanyaua res.
117.
YDES los ancians aquestes paraules e conuidantse qual primerament respondria, lo un començant axi dix:—Molt alt e molt excellent senyor; si ab altra persona yo parlas per ventura no curaria de fer la seguent resposta, empero deuant tant e tan alte e tan saui Rey, no stare de dir ab bona veritat ço que yo sent de Curial. Senyor, sapia vostra molt alta senyoria que aquest es fill de un pobre gentil home, quaix que anaue a les almoynes, e vengue estant minyo a casa del Marques de Monferrat, mon senyor, lo qual com se altas dell feu lo vestir e en la sua cambra ab altres fadrins lo mes.
