Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/319

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
299
Llibre segon.

Aquest cresque en edat e en astucia e devench molt malicios, e ab induccio de un traydor qui Melchor de Pando es nomenat, la Guelfa, germana del dit Marques, que senyora es de Mila, senamora dell en manera que ell li roba no solament lo thesor e joyes, ans encara la honor e fama, de que aquella senyora ha perdut e pert son matrimoni; que si aquest no fos, es molt valerosa e rica e de incomparable bellesa; e axi va aquest per lo mon ab los bens daquella senyora. Semblantment anant en Alamanya per fer una batalla, axi com aquell qui es fortegaç e no dubta res no hauent altre be en ell, senamora daquesta Laquesis. E si ellal conexia tan be com nosaltres no hauria cura dell. E robala e mante per aquesta via lestat que vets, car no par que ell hage per mantenir una haca. Ara, senyor, veig que vos li fets tanta festa e tanta honor, que ell pert e pens que hage perdut lo seny, e sis te per tan gran que ja no porta honor a home del mon, ans enten que tots li hagen a fer lo buç. E si ell hagues seny, sentint lo Duch Dorleans hauer enuig de la frequentacio que fa en anar e venir al hostal de Laquesis, bes deuria lunyar della. E ella mostra be esser fembra que tots temps tria lo pijor, car diferencia deuria fer entre aquells dos. Empero puys que vostra senyoria vol e mana que aquest se partesca daçi, nosaltres lon farem anar en breu, car tindrem manera que della lo reuocaran, e ladonchs Laquesis perdra la sperança e refredar sa dell. Aquesta resposta loha laltre