Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/321

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
301
Llibre segon.

gracios, no mo caldria dir, que si malicia o enueia nous te cegats tan be ho vets com yo. A molts lo he oyt loar, e certes no a tort, car si los meus hulls no man enganat, nulls temps hoy loor que li fos donada, que ell no la obras millor que no hauien los altres expresat. Donchs ¿que podem dir sino que Deus e natura lan compost e axi auantaiosament dotat? Aço que diets que la Guelfa pert per ell matrimoni, molt son marauellat yo daqueix mot, car certs siats que vista la sua valor e moltes virtuts de que Deus copiosament la fet rich, poria ell fer en aquest Regne si volgues tan gran matrimoni quen seriets marauellats; car no ha degu per gran que sia que nol se acostas volenterosament, axi com aquell qui ho mereix molt be. Laquesis ha raho de festeiar lo, car tal honor li feu en Alamanya, e si ell per muller la volia, no loy caldria dir dues vegades, que ab la primera seria fet e plauria molt al Duch son pare, segons yo he sabut. E axi no curets daquestes coses, car la costuma de la caualleria e de la sciencia es tal que auancen los homens de pobre stat els fan grans senyors. Car tots los Reys en caualleria e encara en sciencia hagueren principi, car sens aquella no foran maiors que los altres. Perqueus torn apregar que metats en obra ço quem hauets profert e les altres coses metets en oblit, que si del cel no li fos atorgat, Curial no haguera obtengudes les victories e honors que lan auançat. E en aquesta manera fina lo Rey lo seu parlar.