119.
ALTRE ancian, que encara no hauia parlat, replica:—Senyor, ni cobdicia de toldre a aquest aquell fum de vanagloria que te, ni desig de maltractarlo, no ha fet parlar axi mon companyo. E si fa la gran desonor que de aquest fet se segueix al Marques e a la Guelfa, la honor dels quals desijam. E voldriem si esser pogues, que aquella dona, la qual es la pus bella e valerosa del mon, no perdent per aquest la sua honor se collocas en matrimoni, per la qual cosa som açi venguts. E pens vostra molt alta senyoria si en casa vostra hagues un caualler qui en dan e carrech vostre torbas alguna germana filla vostra, quiny sentiment ne hauriets. E nos no curariem tant daço, mes dubtant que lo primer jorn que aquest fet atenyera a les orelles del Marques, aquella dona es perduda sens altre culpa sino solament lo auançament que fa a aquest caualler, e semblantment ell serie perdut perdent lo fauor daquella senyora; e per ço pensam cascun jorn com millor e ab menys dan poguessem toldre aquest inconuenient, lo qual nos pot fer que no venga si Deus noy proueix o bones gents. E mes que som seruidors de aquella senyora e tenim recomanada la sua honor per lo Marques, de la qual li donarem mal compte si aquesta follia en seny nos conuerteix. E lo Marques ya en altre temps nague algun sentiment, e veent lo perill, no estam sens por e no speram sino lo jorn que sabut aço prengam mort ab ella o stigam en preso per tots temps.
