Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/323

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
303
Llibre segon.

120.

E

SCOLTADES per lo Rey molt atentament totes les paraules que li foren dites, dix:—Bons homens, gran carrech vos carregats, que Curial poca pahor ha del Marques, ni ell apresent gosaria metre en obra ço que vosaltres diets. Car Curial ha vuy tals amichs que lo Marques haurie mal seny si alguna cosa de aquexes assaiaua, e Curial sens falla loy donaria be entendre per obra. Ni encara sa sor ha comes tal crim, segons yo he entes e vosaltres axi ho diets, que meresca mort ne preso, e cas que alguna cosa hi hagues, pensats que a la Guelfa no li falliria qui la defenes e, si mester, la venjas cruelment. Si en ma casa tal caualler hagues e germana mia o filla dell se altassen, yo lay donaria per muller, car per virtut de caualleria e de noblesa de cor, nulls temps caualler valgue mes que aquest. E axi si vosaltres per a la Guelfa cercats matrimoni, no anets pus auant, car trobat lauets en Curial si ells volen, e nol pot hauer millor en lo mon. E axi siats aiudadors e no acusadors, car yo moltes coses se que vosaltres no pensats. Per que lexant les altres coses fets ço quem hauets profert. Si per ventura altre via pus honesta hi podets trobar, daquella us prech usets, car no voldria fer enuig a Curial per cosa del mon. E axils dona comiat e tengueren lur via.

121.

T

ORNATS adonchs los ancians a la posada trobaren Curial, quils speraua per sopar; e faentlos molt bona e alegra cara los dix:—Daçi auant podem