cians de Curial, que tot hom se tenia per dit que ells lo amauen molt. Perque la Guelfa, pensant que axi fos, los scoltaua molt volenterosament, e, presents tots los interrogaua de algunes coses que ella desijaua saber, manant los que a la sua cambra per parlar ab ella venguessen.
124.
A Fortuna que fins aquell jorn hauia feta en Curial alegra e molt riallosa cara, requirida ab diuerses instancies ans importunitats per la falsa e iniqua Enueia qui della nulls temps se parteix, delibera, noent al dit Curial per tot son poder, hauer dell e dela sua virtut maior proua que fins aquell jorn no hauia poguda hauer. E jatsia ella fins aquest punt li hagues atorgats tots los bens e totes les prosperitats que ell hauia sabudes desijar, largament e molt copiosa, ara li vol noure, e de fet noura per tot son poder e saber tant com a ella sera possible. Perque appellats los Infortunis en la seguent forma los parla:—Jo ne pusch ne vull negar que vosaltres ne siats segregats de mi, car aquell jorn que luyti ab la Pobretat perdi de tot la senyoria que hauia sobre vosaltres, en manera que yo nous pusch manar ne forçar per la sentencia que contra mi fonch donada. Empero pregaries no son vedades, e axius prech que recordant vos del temps passat, me vullats fer un plaer, e fer ho deuets segons vostra costuma e bona usança que nulls temps me digues de no de cosa que yous pregas, e la causa de queus prech es
