aquesta. Yo ab tot mon poder me son esforçada auançar e metre en bon estat un caualler apellat Curial, seruidor de la senyora de Mila, en manera que li he feta trobar gracia en los hulls de totes les persones que lan vist, dues solament exceptes, les quals estogi pera que vosaltres poguessets usar vostre bon offici. E aquests son dos cauallers ancians de casa de la dita senyora de Mila, los quals ma sor e bona amiga mia, la Enueia, que açi vets, ha tenguts ben a prop que dells nulls temps se es pertida, pregant encara a mi que li volgues lleuar tota almenys una gran part de la fauor que li he donada. Yo veent que aço no pusch fer sens aiuda e fauor vostra, vos prech ab affeccio, que venint fauorables a metre en obra mos prechs, li donets lassalt per totes aquelles vies que yol he fauorit, lleuant li a dret o a tort tots los bens que yo li he comanats, en manera que no li romanga res. E aço no en un punt, car laugera cosa seria a ell e poch treball esser destruit en un punt, mas poch a poch per ses jornades, axi com poch a poch lo he yo fet e lleuat en alt. E ladonchs veure sim conexera, car ell se te per dit que tots los bens e prosperitats que ha hauts e haudes e posseeix, hage hauts per sos merits, no donant gracies al donador, ni pensa que james li pusquen defallir. E axi conexera la sua virtut si sostendra ab egual cor mi e vosaltres, car jatsia hage molt a fer en sofrir lo be e saber se gouernar en la prosperitat, empero en los infortunis proua hom la virtut dels homens. E
