Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/328

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
308
Curial y Guelfa.

tantost seguint a mi e lo cami que yo he tengut en leuar lo alt, per aquell mateix cami lo metets a fons, exceptat que en batalla no vull que sie sobrat; mas tampoch vull que li aprofit en res la victoria ne li done auançament. Los Infortunis, oyda la paraula e los prechs de Fortuna, antigament dona e maestressa sua, per la seguent forma se hagueren.

125.

A

BANS que los Infortunis responguessen cridaren un crit molt gran e, inuocant Juno, muller e sor de Jouis, la pregaren quels aparegues. Per que tantost Juno romp e trenca los nuvols, tramet llamps e trons e terrible tempestat, escureix lo cel, caen pedres. E do esquexa e romp totes les cauernes de Lipar, (14) e per cada forat ixen vents tempestuosos qui per lo mon derroquen arbres e torres grans. Neptumpno mou les mars, bramen les aygues e fugen los peys per cada part, perexen naus, galeres e altres fustes, Pluto obre la gola lançant flames e pedres per la boca de Volcam (15) e de Mongibell (16), crema jardins e vinyes en Sicilia. E com aço per una stona hagues durat, sospesa la furor algun poch, tots justats segueren. E tantost les Infortunis officials daquests, ficats los genolls, les pregaries de la Fortuna plenariament los explicaren; los quals prechs oyts Juno primerament que tots los altres, sens obtenir licencia parla.

126.

O

per quantes maneres, germans e molt cars amichs, e yo prouada la ingratitut de aquest caualler! E la bella Cipriana e Cupido, fill seu, son