dell, bonament tant com pertany a bon caualler, nos fa mencio; mas pera vos fora mills nulls temps hauerlo vist.—Respos ella:—¿E per ventura no ho ha dit ell?—Replicaren:—Nos no ho sabem sino tant com nauem oyt parlar, no pas per ell. Mes perque sapiats aço com es, com nos per manament del Marques parlassem del matrimoni del Duch Dorleans e de vos, nos fos respost que vos ja hauiets marit e non podiets hauer dos. E com nosaltres nos marauellassem daquelles paraules, nos fonch replicat que erets sposada ab Curial e per ventura consumat lo matrimoni, e per ço li donauets tot quant ell despenia, e axi que lexassem aquesta trufa. Calla la Guelfa e torbas tota, e donant comiat als ancians trames per Melchior de Pando, e dix li com Curial era ja molt rich e en gran fauor e ço que ella hauia pensat fer; perque no li playa que daqui auant li trametes dines mes auant de ço que trames li hauia, e axi que torçes la clau a la caxa, que ella pensaria com en seruey de Deu pogues despendre, que assats hauia despes en seruey del mon.
129.
ARTIREN se los ancians de la Guelfa e a les sues posades sen anaren, pensant hauer fet queacom de ço que desijauen. A cap de pochs dies vench la donzella que la Guelfa hauia tramesa a Curial, e la Guelfa no li feu festa alguna ni la interroga com hauia feta la primera vegada; e si la donzella volia parlar de Curial, aquella senyora se metia en altres
