alguna, car ella li fa tanta festa, que molts li han enueia, e yo crech certament que si ella sen va en Alamanya, ell no la lexara per partit del mon, auans sen ira ab ella. ¿E volets saber noues, senyora, sil ama? Daçous podem nosaltres be certificar, que pert per ell lo matrimoni del Duch Dorleans.—¿E com ho sabets vosaltres axo? dix la Guelfa.—Respongueren:—Per ço com lo Rey nos prega que traguessem Curial secretament della, si esser pogues en manera que ell no ho sentis, e tenguessem manera que sestigues ab vos, puys li voliets be e li donauets tan largament de ço del vostre, e seria causa que Laquesis, no veent lo e sabent que seria ab vos, refredaria e com a desesperada dell atorgaria lo dit matrimoni.—¿E com, dix ella, e en aquexa manera se parla de mi en Paris?—Hoc certes, digueren ells, e encara tan desonestament queus valdria mes esser morta que viua. E per be que nos ho haiam volgut cobrir e desuiar per vostra honor, e per que non sabem res ni ho creem, nos en son estades dites tantes e tan desonestes coses, que vergonya es oyrles a qualseuol persona que vostre seruey vulla. E nons marauellam que ho diguem, car Curial, seguint la costuma dels homens jouens, per donar se fauor, segons dien, ha parlades coses que pera tan noble caualler com ell, serien be per dir, e pera vostra honor vos seria mester queus costas tot quant hauets, e nulls temps fos anat en França. Daltre part en ma fe es bo e molt notable caualler, entant que sino
