lo prega que en tot cas hi volgues anar, e encara que no parlas, que escoltas ella si li diria algun mot. Melchior respos que li plahia. Per que anant sen a la senyoria se mes a estar dauant ella. Empero per molt que estigues, nulls temps ella obri la boca per parlar de Curial, de que Melchior se marauella molt; e com vench la ora danarsen a la sua posada torna. Curial staua sperant si Melchior li aportaua alguna bona noua, mas com vees que no parlaua, començali a demanar que era allo que hauia fet ab la senyora. Ell respos que no res no li hauia parlat.
132.
Santa Maria!—dix Curial,—e ¿nom donarets algun consell?—Respos Melchior:—Certes yo non se sino un, e es aquest: queus en anets a la Abadessa, car yo se que es molt vostra amiga, eus vol gran be, e per ella porets saber aço que es; e aquest es lo millor consell que yous pusch ne se donar. Pres Curial lo consell, e tot desfreçat, sen ana al monastir, e trames a dir a la Abadessa que un gentil home hauia a la porta qui li volia parlar. Per que la Abadessa vench a la porta, e veentlo desfreçat nol conech e dubtaua acostarse a ell. Perque ell la assegura, dientli ques acostas un poch e fes lunyar les altres dones e diriali qui era; perque la Abadessa, manant lunyar les altres acostas a ell, e Curial ab veu sotsmesa li dix:—Yo son Curial. En aquell punt la Abadessa el prench per la ma, el mes dins lo monastir, e abraçantlo e faentli molt gran festa segue
