ab ell e li demana com anaua axi. Curial respos:—Lo meu mal fat no es encara complit, e si a Deus plagues assats me deuria hauer seguit. E mostrant li la letre de Melchior, dixli com era vengut per saber aquesta nouitat don venia, e com hauia sabut que la Guelfa era tan fellona contra ell que no podia pus, ne ell podia pensar la causa per que. E axi que li suplicaua e li clamaua merce que anas a la senyora e sabes si esser podia aço com se era desuengut, que quantres ell no cuydaua hauer feta ne dita cosa perque aço meresques. La Abadessa respos que ella iria e treballaria tant com a ella seria possible en saber aço e en cercarli algun remey. Reposa algun poch Curial pensant que la Abadessa proueyria en tot, e, pres comiat, a la sua posada torna.
133.
ANTOST com la Abadessa fonch dinada sen ana a la Guelfa, la qual com la viu hach molt gran plaer, e, apartant se ab ella, la causa de la sua venguda li demana. E com la Abadessa la hagues ja tota explicada, la Guelfa estech un poch sobresi, e en aquell moment no respos cosa alguna; mas demana la creu e los Euangelis, e pres sagrament a la Abadessa que de ço que ella li denunciaria no parlaria ab Curial ne ab altra persona. Ella donchs feu venir la sua donzella e feu li dir mot per mot tot ço que sabia de Curial e de Laquesis, atressi de la fama que ella hauia en la cort del Rey de França; de que la Abadessa fonch tota torbada, e dix:—Senyora, per
