Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/342

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
322
Curial y Guelfa.

possesio corporal ensems, ha preses fermes e segures raenes. A tu solament comunicaua los bens, al altre los bens e lo cors, perque perdent la tua sperança, axi com aquella que es vana, te consell e requir que partescas daçi tantost, e vine mentre he loch de donarte ma filla, e no perdas ço que es en la tua ma per ço que no pots hauer, car los requiridors son molts e los tractadors grans, e yot certifich que si tu tantost no vas, o ella morra per tu, o a despit seu la veuras prestament en altre poder, e lo teu remey e scusa folla sera solament la dels grossers, qui dien: no mo pensaua.—E desparexent ensems ab lo somni sen ana.

140.

D

ESPERTAS Curial, e recordant lo somni, se tench per dit que de tot en tot hauia perduda la Guelfa; perque no volent perdre Laquesis, delibera en tot cas partir de Monferrat per anar en Paris. E com lo dia fonch vengut, lo qual a son vijares li tardaua molt, trames per lo prom e dix li que per cosa del mon ell no staria de anar a Paris, per ordonar de la sua gent e donarlos de que visquessen; mas que tots temps li suplicaua que a la senyora lo volgues recomanar e escusar lo tant com pogues, car ell no hauia errat en alguna cosa. E si sospitaua de Laquesis, erraua molt, car veritat era que ell visitaua Laquesis, axi com altres molts feyan, empero que ell en ella, ne ella en ell, no hauien pus de ço que veyen les gents. Lo prom li respos que pus axi ho volia,