Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/343

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
323
Llibre segon.

anas en nom de Deu, mas que no pensaua que ho auengues; que ab la senyoria ell obraria per tot son poder, segons hauia acostumat. E axi Curial sich parti. En aquest mateix temps lo Duch de Borgunya sen ana a la sua terra, e lo Comte de Foix semblantment en ço del seu torna, en manera que dels amichs de Curial en la cort del Rey de França algun no romas.

141.

T

ORNA en Paris Curial e troba lo mon cambiat, e no veent algu de sos amichs que tenir solia, comença a hauer desfauor, e conuenia li per no anar tot sol, anar derrere aquells qui solien anar derrere ell. E Laquesis li trames a dir que ellal pregaua que no la anas a veure, car era sposada ab lo Duch Dorleans, lo qual hi pendria enuig molt gran, e axi que fes son prou. Semblantment lo Rey haguera haut plaer que Curial no fos encara tornat en Paris, pensant que Laquesis no hauent lo oblidat, nos sabria gouernar ab aquella discrecio que al seu matrimoni se conuenia. Perque no feu a Curial tanta festa ne tan bona cara com solia, en manera que nos acostauen a Curial, lo qual molt trist anaua, sino homens desfauorits e dels quals lo mon no feya mencio.

142.

C

URIAL viu que tots los camins que solia tenir oberts li eren tencats, e conexent la sua desfauor, cuydas desesperar e fonch ben prop de donar la anima al diable. E ab aço ensems perde menjar e dormir e torna tan trist que no trobaua plaer en cosa