del mon, ans parlaua a soles com a foll e feya gests molt terribles e signes de les mans; passeiaua continuament per la cambra e responia moltes vegades que nol cridaua algu; e com era cridat no responia, ans com persona inpensada e fora de tot arbitre, hauia mester quel fessen meniar, car a ell nulls temps se li oferia lapetit; anaua tot descolorit e sens donari, ne hauia gracia en cosa que fes ne digues.
143.
NCARA no era contenta la Fortuna, ans li procura altre infortuni. Car com Curial pensas que alli perdia son temps e staua ben prop de perdre lo cors e lanima, li vench voler de tornar en Monferrat ans que la Guelfa sentis la desfauor de Paris. Perque fent diners de algunes joyes e altres coses que a son parer li eren infructuoses e portar no les sen podia, se mes en cami e sen torna en Monferrat lo pus secretament que pogue, e, lexada la gent sua en algun apartat loch, a la sua posada ana. Melchior quil viu, no li feu la festa que solia, pensant que faria desplaer a la Guelfa, empero ab tot axo lacolli e li demana que hauia fet en Paris. Respos que no cosa alguna, sino desempachar se per venir sen. Replica Melchior:—¿Ja ha marit Laquesis? Respos Curial:—Jo no ho se, nim so entremes de sos fets; bem plauria que fos ver, almenys cessarien les sospites.—A la fe, dix Melchior, ver es, e dir vos he com ho he sabut. Lo jorn mateix que vos hich pertis, la Guelfa trames per mi, em mana que nous tengues pus en ma casa, e
