Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/346

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
326
Curial y Guelfa.

prom sesforçaua consolarlo, empero tot era no res. Lo jorn seguent lo prom sen ana a la senyora e com viu que hauia oyda missa a ella sacosta, e, ficant los genolls, en la seguent forma li parla:

144.

O

molt pus noble e pus valerosa de totes les altres senyores, yous clam merce que vullats perdonar a estes mies velles canes si han ardiment de parlar dauant tanta e tan singular excellencia, maiorment de cosa que sens licencia special vostra no deuria traure de la mia boca. Induexen me a aço, la mia vellesa, pensant que encara que per aquest cas me conuenga morir, no pusch perdre molt dies, e daltre part massegura lo gran seruey que, en la longuesa de tan gran temps com es passat, vos he fet e fare mentre a vos sera plasent, e la anima cansada voldra a esta pesada e anciana carn tenir companyia. Ço es que Curial, lo qual anit vespre vench e es en la mia casa, sie per vos oyt una sola vegada. Aquesta sola merce, o molt noble senyora, tropia la yo en vos, e a mi e no a ell fets aquesta gracia, la qual pens sera la derrera que james vos entench demanar. La Abadessa axi mateix de genolls li suplicaua e li clamaua merce que ho volgues fer, perque la Guelfa veent la instancia ans inportunitat daquests dos, ho otorga, roborant encara e confermant lo vot que fet hauia, e ab jurament solemne que noy mudaria res, e que tantost com lagues oyt sen anas e nos acostas a loch on ella stigues ab trenta legues. Aquesta res-