posta fonch feta a Curial; per que la nit seguent lo prom lo mena a la cambra de la Guelfa, e la Guelfa mes se dins un retret, e ab la porta tancada mana a la Abadessa que digues al prom que aquell home que ab ell era vengut, parlas e digues tot ço que dir volia, car ella staua en loch quel oyria be. Lo prom dix a la Abadessa si seria possible que vees la sua cara, e faç a faç li pogues parlar, e fonch li respost que no. Per que Curial se mes a genolls e començas a escusar molt e suplicar e clamar merce, que en cas que pecat hagues li volgues perdonar, e tengue lo parlament una stona. E sitot era molt eloquent e gran orador, certes aci hauia perduda e perde la sciencia e tot lo saber, que com mes traballaua en scusar se, paria que pus fort ell mateix sacusas, e de ço que no era res, feya crim e mortal pecat. Veiats que cosa es lome com pert la gracia. Empero la Guelfa lo oy plenerament, e com senti que hach acabat, daquell loch se muda, e mana a la Abadessa quels digues que sen anassen; la qual com requeris a la senyora que respongues a les paraules que hauia oydes, la senyora respos que ella no hauia promes sino oyrlo e ja ho hauia fet, e lo respondre haguessen per escusat, car nulls temps li parlaria. E axi la Abadessa ls dix que puys la senyora lo hauia oyt, sen anassen, que sobre aço no podia hauer pus.
145.
RIST e molt doloros me trop, vista la desauenturada e molt congoxosa partença que Curial fa de la Guelfa, e dich vos que si lo dit Curial plo-
