Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/350

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
330
Curial y Guelfa.

manera, ara en altra, e no contenta dels spills, los quals la veritat li mostren, encara demana interrogant les altres, que li diguen quels en par. Aras mira detras e cuydas trencar lo coll, e gitar se los ulls de loch, voltant se per mirar se la coa, en la qual si tants ulls tengues com lo pago, encara no serie contenta, ni li parria quees vees be, e Argus serie afanat en fer la contenta, encara que tots los ulls li prestas. Yot prech, Curial, que torns en tu mateix, e regoneix te be mentre has temps, e si tu vols jutjar sens voluntat, veuras no hauer raho de planyer. Curial com atengues a la posada, es lexas caure en lo lit, no en altra manera que cau una somada de lenya empesa per gran força, los ligams primerament solts, amargosament gemega, malaint la sua desauenturada ventura. Per que Melchior fent se auant, en la seguent forma li parla:

147.

C

URIAL, certes yo conech les tues virtuts hauet perdudes lurs forces, e tu esser molt freturos de consell, e si nom retengues lo recordarme que son stat joue e moltes vegades he errats los camins que tu ara erres, me esforçaria rependret dels teus mouiments no sauis. ¿Cuydas tu ab lagremes restaurar ton fet? No val res aquexa manera, ans si vols be hauer te coue a fina força lexarla. Altra es la via per la qual has a caminar, car la que tens no aporta lo be, sino a abatiment. Regoneix te be e venç a tu mateix mentres has temps, e exugant les lagremes