Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/354

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
334
Curial y Guelfa.

elles no eren tan grans maestres com pensauan, deuengueren molt superbes e vanaglorioses en tant, que menyspreant totes les altres persones expertes en aquella art, se volgueren no solament parificar ab les Muses, ans encara subpeditarles. E axi oydores per los deus, a batalla o disputa vengueren en aquesta manera; que les dites Muses diputaren una delles, e les Pierides semblantment altra de lurs germanes, les quals disputassen, e aquella que mills ho faria, guanyas pera la sua part la victoria. Perque oydes les parts, fonch judgat Caliope hauer cantat e sonat mills que la altra que les Pierides hauien elegida. Tantost les dites Pierides foren per los deus conuertides en piques, que en comun lenguatge cathala son dites garces. E son ocells garruladors e aprenen parlar en totes lengues ço quels mostren, empero no saben ni entenen ço que dien. E quant al integument daquesta faula, diu Fulgenci que nou Muses son dites nou consonancies de la veu humana e les nou Pierides nou dissonancies. E diu Papias que aquestes Muses son dites filles de Jovis e de Juno, per raho com tota veu de vent e de aygua se fa. E Musa es dita a moys, grech, que es aygua, perque tot so musical de ayre e de aygua sengendra; car no pot alguna veu sonar sens vent e sens aygua e lurs mouiments, e axi de aquestes dues coses totes les forces del cant e de la modulacio venen. Fas donques la veu per quatre dents contraposades, les quals la lengua fer, de les quals si alguna defall ha defalliment en la veu;