dos labis, dues cathacimbales, als quals la lengua plega, e com se encorba forma un vocal spirit en la concauidat del paladar e dela boca, qui per lo cami de gola corre com per flauta; los leus o polmons axi con manxes enuien lo vent, e despuys que es enuiat lo reuoquen e cobren. E aquests nou instruments son dits nou Muses, a les quals es aiustat Appollo, per ço com deu son les veus de tota melodia, e poch valdrien los instruments si no fos instrumentador; e aço quant al cantar. Axi mateix Appollo se pinta ab decacordi, que vol dir instrument ab deu cordes concordants o deu veus consonants, e finalment citara. E axi saltiri es dit decacordi, quasi deu cordes consonants segons es dit, e per ço lo psalmista: en decacordi, psaltiri ab cants e citara, etc. E aço quant al sonar e cantar son les Muses. Item les dites Muses en altra manera son allegorizades; que la primera Musa sis appellada Clio, que es interpretada gloriosa dea, o cogitacio gloriosa de cercar o cogitar sciencia; cleos en grech, en lati fama, la qual segueix la sciencia. La segona Euterpe, que es interpretada be delectar, car primerament se deu cercar la sciencia e despuys delectar se en ço que ha cercat. La terça Melpomene, quem fa perseuerar en aquell bon proposit. La quarta Talia, que es interpretada capacitat. La quinta Pollimia, que vol dir faent molta memoria. La sisena Erato, que vol dir inuencio, ço es, quel hom deu fer de si alguna cosa noua. La setena Tersicore, quasi instruccio o juyhi, car apres dela inuencio
