Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/356

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
336
Curial y Guelfa.

coue discernir o judgar. La octaua Urania, quasi celestial enginy. La nouena e ultima Caliope, que es eloquencia, e, si tot es ordenada en la fi, de aquesta prenen les altres illuminacio, creximent e fama, e ella de totes. E aço quant a la sciencia sonen les Muses. E si per ventura les filles de Pireus foren, poetant, per los deus conuertides en piques, no sen marauell persona alguna. Car com los homens pobres de sciencia qui presumen saber molt, volen disputar o disputen ab los homens scientifichs e de reuerenda letradura, dels quals deurian oyr e apendre, volents se parificar e egualar ab ells, son judgats despuys folls e de poch saber, e comparats ales piques, qui garrulen e rallen e no saben ço que dien, e lur porfidia los aporta a vergonya. Callem donchs los qui sabem poch, dauant aquells qui saben molt.

2.

M

OLTES vegades, empero, aue los homens de molta sciencia esser superbiosos e menyspreen los altres homens qui no aconseguexen tant, e tenen lo pit inflat, axi com si aquella sciencia ocupas loch molt gran e que als pits nols cabes, senyaladament si son algun poch de noble linage. Contra los quals Salusti; comune malum nobilitatis est superbia. E Sent Gregori: omnes studium rationem humilitatis equales sumus et studium primos parentes qui de humo facti sunt. E Malachias propheta, secundo capitulo: Numquid non pater unus omnium nostrum, numquid non Deus unus creavit nos, quare despicit