Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/357

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
337
Llibre tercer.

unuquique nostrum fratrem suum. Foragitem donchs la superbia que es causa de tot mal e lo fum de vanagloria se partesca dells, car si la sciencia es virtut e habita en ells, lo vici de vanagloria deu fugir qui es contrari seu, e dos contraris no poden estar ensemps. Contra los quals diu Tulli, o per ventura volent los scusar: Magni dicti vel magni facti frequens fama cum laude nedum superbos sed etiam humiles excellentes in suis operibus et scienciis cecat. Item Valerius in titulo de cupiditate glorie; nulla es tanta humilitas que dulcedo glorie non tangatur. Prosper etiam in suo libro: Cum omnia vicia superavit homo manet periculum vehemens cum consciencia pocius in se quam in Deo glorietur. Abaxen e humiliense los nobles e grans letrats, e cregan a aquell quils dix: Qui se exaltat humiliabitur, etc. E Curial, lo qual tenim entre mans, bes deuia recordar que al Rey Exechies per pecats que comes, li foren tolts quinze anys de la vida humanal; empero com se regonegues, per Nostre Senyor Deu li foren restituits e tornats. Sabia mes, que com los Emperadors triunfauen en Roma e anassen en un carro, lo pus vil esclau qui hauer se podia ere mes prop dell, lo qual donant li chollades li deya: Recognosce te ipsum ne te extollas. E per ço com Curial per la excellencia de la sua strenua caualleria deuench superbios, e per la dignitat de la sciencia algun poch vanaglorios, fonch postrat del carro del triumphe de la sua honor e tornat en sclau set anys, a fi de que reconegues que altre