Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/366

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
346
Curial y Guelfa.

Deu, que ara trobaras molts e molts quit voldran ço que no hagueres trobat lo jorn que primerament te parli, e faç conclusio que millor partit ten portes que no lexes a la Guelfa, segons en altre libret digui.

7.

O

YDES per Curial patientment totes les paraules per Melchior a ell dites, sospirant primerament algun poch, respos:—No pusch ne vull negar les coses que dites mauets, ans dich e confes esser veres e contenents veritat, empero que yo hage traspassada la ley quem imposa no es ver, car de mi nulls temps isque tal mot. Empero pot be esser que alguns ho hagen pensat, e aquell pensament denunciat a altres, aquest fet se sera publicat, e axim pens que sera ales sues orelles peruengut. E puys que altre remey trobar no puch, millor mes molt lo partir daci quel aturar. E axi yo tench joyells e robes assats los quals lexare auos; prech vos me prestets diners ab que anar men pusca. Melchior respos que era content. Perque stimats los joyells en molt gran preu, vint milia ducats sobre aquells li presta, e lin dona cinch milia graciosament, e presa la moneda secretament, sich parti e sen ana alla on hauia lexada la sua gent, la qual hach molt gran goig de la sua venguda. E ell se vesti de dol e per ses jornades a Genoua peruench, e dins poch dies en una galera de mercaderia qui en Alexandria anaua, ab tota la sua gent munta, e de Genoua partint, al viage que fer entenia dona principi e començ.