Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/388

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
368
Curial y Guelfa.

Jupiter, germa e marit meu, e tots los deus passats. E es veritat que tu dispons de les prosperitats e les dones a temps cert aqui a tu plau, empero tu pobre est, que no has res net pots res aturar, e de Neptumno es lo contrari, que ell no pot donar e toll continuament, e tots temps brama en una part o en altra menaçant los nauegants. E iatsia que ells ho sapien molt be, empero nulls temps se castiguen, e per ço sabent Neptumno que si molt nauegaran a les sues mans tart o tost han a venir, algunes voltes los fa bona cara, els lexa en pau tornar a casa llur, ymaginant que si tots temps mal usaua, algu no nauegaria e ell perdria per poch seny ço que spera hauer, comportant les gents algun poch. E hages per clar que encara que ell hage sostenguda algun poch la navigacio daquest caualler, ell lestoge pera maior mal que toldreli aqueix petit troç de fust en que nauega, e finalment no riura del joch. Perque prech que calles e nol vulles pus molestar e confia tant de la cobdicia e auaricia de Neptumno, que quant ell conexera que faça a fer, no li escapara. E si tul coneguesses tan be com yo, nol sollicitaries a mal obrar, car ell mateix si es massa inclinat. E fent conclusio, te prech me perdons per ço que arat dire: com voldras pregar algun que faça per tu, nol pregues injuriant ne ab menaces, car axo solament toldria a cascu la voluntat de complauret, car yo oy be les tues ergulloses e superbes menaces, e les injuries e vituperis que li has dits, e per ço nol entench a pregar que faça ço