Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/395

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
375
Llibre tercer.

en lo mon; e sit hagues poguda anichilar e raure de la memoria dels homens, ho haguera aportat a effecte. Vet aci totes les altres amigues de Jouis, qui axi com tu foren per ella maltractades, les quals ab los cabells eriçats, croxint les dents, tanquen e estrenyen los punys. Ja lurs ulls de viues brases se miren de luny, llampega aquella vista encesa, ixen daquells ulls purnes de foch espesses, molt viues e ardents. Menacen Juno, enemiga llur. Ara veurem que fara la falsa e superba Juno, car no te amich ne parent que be li vulla; certes ara podem dir quels metges lan desemparada. Sus, sus, donchs, dolça amiga mia, salta auant e met te primer, car tu ho mereix per moltes rahons que no he temps de explicar. Donali salt, vage fora dels cels e habite en los sutzeus e pudents marjals fangosos, e a forma de cullereta o ranapeix de panta o marjal, visca en aquells pantans o marjals vils ab poca aygua, e solament los stius reuiua e los yuerns no sie res; car qui contra raho e dret vol esser sobre totes les viuents magnificada, mereix ab dret juyhi, deius totes les creatures animades, esser deformada, enuileyda e abatuda, e si a altra cosa pus vil e menys util o menys preada la pogues comparar e en aquella conuertir, sapies que no ho lexaria per cosa del mon.

23.

S

US, sus donchs, aiustats vos totes; vet que ia tesperen les altres, e desijoses de la tua reyal companyia, estan auides e molt prestes cascuna ab les sues armes; mira les luents spases e les armes