Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/396

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
376
Curial y Guelfa.

resplandents. ¿No veus tu Tiresias e Manto, filla sua? ¿No veus Aronta, Erictona, Phitonissa, Eurifile e tots los altres deuins, ab los caps e ulls de bubo, croxir lo bech e obrir la boca, denunciant a la dita Juno mals auvyrs? E ja son aci les Eumenides o Crines, ço es, Thesifone, Megera e Alecto, que son furies infernals. Mira com volen contra ella les cruels arpies, ço es, Aello, Accipito e Celeno. ¿Que esperes donchs? Sus, ve auant; certes ara perira de Juno la arrogancia superba. Euay! quantes animes dampnades, crinades de serps, venen contra la superba e cruel Juno! Tots los camins son ja plens; detenits vos un poch; nous acostets tant ença; fets loch a Dione, mare de la gran deessa, qui acompanyada no de gent pobre e menyspreada, mas dels deus, ço es, Venus e Cupido, van en aiuda vostra. Mostre ara la superba Juno alguna de les sues obres; veiam si estan en peus. Certes no foren de maior preu que les de Aragnes, que foren conuertides en nores. E donchs, amiga mia molt cara, prechte que mogues, e la tua resplandent e benauvyrada bandera met la en mig del camp, e seguiran los deus; car yo so certa que tantost Jouis vindra en aiuda tua, car tu sabs be que moltes vegades auorri lo talem de aquella bruta e brofega Juno, e acompanya a tu en lo llit, et alegrist dels abraçaments del maior deu dels mortals, dels quals la dita Juno, axi com indigna, fonch despullada. No sies pereosa, amiga mia molt cara, ve auant solament un poch; no vulles perdre la honor quet fan los deus; ix