Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/398

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
378
Curial y Guelfa.

segons la disposicio de la tua no reposable volentat. E es necessari que cascun jorn dons e tolgues e mudes los terrenals bens de un linatge en altra e de uns homens en altres, e per ço com lo teu Regne es gran, e continuament has a dispondre de les riqueses mundanals e has a fer en moltes partides de ton Regne, no es raho que la mia resposta sie longa. Empero tots temps te prech quem vulles oyr ab orella pacifica. E respon me, senyora: ¿Quit mou a fer aquests prechs? ¿Quina es la causa de la tua indignacio contra aquell caualler? ¿No las assats molestat? ¿No las abatut? ¿No las treballat e derrocat de lloch on lo hauies mes? ¿Not basta hauerli tolts los bens? ¿Perque li vols toldre lo cors? Tu no sols esser homeyera, ans te porien dir robadora, perque vols fer ço que no es pertinent a tu.—Marauell me de tu, dix la Fortuna: ¿per quem fas aquesta demanda? Tu no est ignorant, segons que tu matexa has dit dessus, e daltra part que la mia congoxa no sofer dilacio. Empero encarat dire, jatsia breu; tu sabs que yo no son ferma ne stable, ans es obs que do e tolga, e mude e barrege, be ho sabs. ¿Donchs perque ho demanes? Vine, dolça amiga mia; aiudam a destruir aquella celerada e falsa fembra, e despuys per ventura te donare compte de ço que faç, encara que noy sie tenguda.—Not parle de Juno, dix Dione, que ja es fora de la tua potestat per ço com es espirit; del caualler te parle: ¿que ta fet per quel deges perseguir?