25.
y de mi, dix la Fortuna, e en aço han a venir mos prechs! Mes maguera valgut callar e fer mos fets, segons a mi serie estat possible. Anats, anats, homens del mon, e requirits vostres amichs queus aiuden en vostres necessitats; e com vindrets ab maior cuyta, fermaran lo colze, e demanaran no segons vostra congoxa, mas segons lur repos, la causa del amprament. Bo seria lo madurar si lo temps ho soferia, mas lo podrir es cosa dampnada, car qui no ha voluntat de aiudar sa ferma en una rama tan prima, que no tendria una mosca, e dona entendre que soferria los fets de tot lo mon. Yot requir, Dione, quem aiuts mentre ho he obs. Car si yo volia ara disputar ab tu, entretant perdria mon dret qui es en lo camp, e si no ho vols fer, nom tingas a noves, nem faces perdre temps. Car consumaria mos bens sperant, e despuys no poria suplir a les mies necessitats e perdria mos amichs, los quals son ia en la plaça prests per combatre, e los aduersaris, sentint aço, cobrarien cor e ami prearien fort poch. E pensa, Dione, que algunes coses son que sostenen madurar, altres ques volen sobtar, del nombre de les quals es aquesta de quet parle. Sino mentens a aiudar, espatxat a respondre, a fi que no perda tu e los altres sperant.
26.
deessa dels deus mortals, qui entre totes les altres obtenguist principat e maioria, not vulles irritar contra mi e veges si es en mi ço que tu
