Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/406

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
386
Curial y Guelfa.

entant quels fa creure moltes coses que no les hach Achilles, ne passaren axi com ell escriu; don la excellencia daquell incomparable Hector perdia fama e renom. E axi ells seran ara aci; oyras les rahons e per la tua sentencia toldras la questio qui es entre los viuents sobre aquest cas. E dites aquestes paraules, calla. A la qual Curial quasi empeguit, respos:

31.

O

molt noble e magnifica senyora: humilment vos suplich que en vostres ulls yo tropia tanta gracia quem digats vostre nom e de vostres egregies germanes, a fi que yo sapia ab qui parle. E tantost aquella dea ab cara benigna, respos:—Nos som nou germanes com te digui, filles de Jouis, pare del gran Alcides, e yo he nom Clio; les altres per orde axi com venen han nom, Euterpe, Melipomene, Talia, Pollimia, Herato, Tersicore, Urania e Caliope. E axi com te dich, som filles del pare del fort Alcides e de Radamanto, e hauem nom Muses. Nos conuertim les filles de Piereus en piques; estam entorn al deu Apollo, e ell per amor tempra la viola de set cordes, e enamorant canta molt suaument e dolça, temprant larmonia de les set planetes. E si de algunes coses vols esser informat, parla, que Caliope ma sor, que es dea de eloquencia, te respondra. Perque faent se auant Caliope a Curial sacosta. Ladonchs Curial ab molta reuerencia e no sens gran vergonya, parla e dix: