Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/407

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
387
Llibre tercer.

32.

O

egregia senyora, e quals fades me fadaren que yo tanta honor reebes, que nou germanes, filles del maior dels deus mortals, venguessen a mi e vissitassen aquest sepulcre de ignorancia! Cert es a mi que vosaltres fes compagnia a Homero, Virgilio, Oracio, Ouidio e a Lucano e a molts altres, los quals per no esser lonch lexare de recitar; mes a mi quina raho hauets hauda de venir? Yo no son home de sciencia, ne meresqui ne meresch per donzelles de tanta excellencia esser vissitat. Lexats Aristotil e Plato, e venits a mi.—Not marauells daço, dix Caliope, car nosaltres tots temps seguim aquells quens volen, e encara que stigam de present ab tu, nons partim dels altres, ans tots temps estam ab ells, e per virtut de Deu som fetes tals, que en tot loch quens volen som. E per ventura a vegades acompanyam, totes o alguna o algunes de nos, alguns homens que ells no so cuyden, els aiudam a fer e dir ço que fan e dien, a uns mes a altres menys, segons la disposicio que en ells trobam. Nos ara empero, axi com ma sor te dix, venim ab Apollo e confortam aquest poeta que ab la aiuda de nos dix tot ço que per la lengua grega se podia, e volem oyr la acusacio que dos reuerents homens li fan, e tu est elet en judge e decerniras la questio. E per ço que en sa vida ell nos ama e nulls temps de nos se parti, nol volem en aquesta necessitat desemparar, a fi que no puscam esser notades de ingratitut.