Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/408

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
388
Curial y Guelfa.

33.

O

molt reuerent senyora, dix Curial, be sia veritat tot ço que hauets dit, empero com judgare yo ço que no entench, car en mi no cap aquest juhi? Com judgare yo tants e tant grans cauallers com aquells foren, e com sabre yo, Homero si dix ver o no, que yo no viu james aquells actes dels quals ell fa mencio?—No dubtes de res, dix Caliope; totes les coses seran ubertes a tu, e axi com si per les tues mans fossen passades o almenys en ta presencia, de tot en tot seras plenerament instruit e informat. E mentres ells axi stiguessen, una armonia tan suau, una musical dolçor feri les orelles de Curial, car Apollo ab la sua viola sonant, canta tant dolçament, que yo no pusch creure que les serenes qui retenien Ulixes, no fossen retengudes per tanta dolçor. Axi mateix Febus comença obrir lo carcaix e trametent sagetes per tot lo mon, illuminants la faç de la terra, daura lo loch on Curial staua. Axi que Curial torbat alarga los ulls e inclina les orelles vers aquella part, viu los lorers reuerencialment inclinarse, e lo sol ab lo seu carro de quatre rodes tirat per aquells quatre caualls, ço es, Titan, Etheus, Lampaus e Philogeus, venir fort yuarçosament, en manera que a Curial fonch vijares aquell esser lo pus clar jorn que ell james hagues vist, e per la temperancia de les vapors, los ulls de Curial sostengueren longament aquella resplandor.

34.

A

DONCHS ordonat axi aquell tan noble consistori, e assegut en lo loch que la sua dignitat requi-