rie, primerament pres Curial per les dites nou donzelles, fonch menat e assegut a manera de judge en loch conuinent a la sua dignitat, e les dites nou egregies sorelles estant li entorn confortaren lo, dient que no hagues pahor. E tantost Homero se presenta dauant ell e crida Achilles, lo qual vench molt prest, e dixli axi:—O Rey e Senyor que fuist del maior Regne de Grecia, flor e lum de caualleria, be sabs que yo scriui e fiu libre en lo qual se contenen los alts fets que tu fist, em treballi ab paraules, si esser pogues, publicar la gloria de les tues victories, les quals yo crech foren maiors fets que la mia ploma no podia explicar, yot prech que en preu de mos treballs sies fauorable a mi, e tu que sabs la veritat, sies testimoni meu en aquest consistori, axi com yo ho son stat teu en tot lo mon. Vet, los acusadors son dos, forts e valents, los quals se son treballats en prouar contra mi que les loors que yo a tu doni no foren en tot vertaderes, e que Hector fonch millor caualler que tu, e que si ell mori per la tua lança, quel hauries ferit a traycio. E sobre aço han assats scrit longament e yo he vista aquella scriptura, la qual no obstant que sia legida no ab tanta reuerencia com la mia, empero ve a noticia de moltes gents. E fins que aquell altissim poeta Virgili, maior de tots los altres poetes, crech que per reuerencia tua, altant se de la veritat, ma seguit e aiudat entrels latins, yom pens que tu hagueres perduda molta fama. Per quet suplich que axi com mentre fuist en lo mon defenist
