Dites e Dares, trames per Homero, lo qual vengut, en la seguent forma li parla:
38.
OMERO, not hauia yo fet perçoner meu e de la mia deytat, net hauia fet acompanyar e seruir a aquestes inclites donzelles, les quals de voluntat mia mentre visquist te tengueren companya et feren honor, pera que tu usant de la mia deitat aiudat delles scriuisses mes a gloria tua que a la veritat del fet. Volguist mostrar quant senties de la mia sapiencia, e usant de la sciencia de Baco, poetant, te esforcits scriuint cercar poetiques ficcions e rectoriques colors, fingint moltes coses que no foren, donant als uns ço que no ere llur, e amagant ço que en los altres publicament fonch conegut, e alçant en alt aquell noble e marauellos estil, ab la ploma has fet marauellar tots los poetes qui apres tu son venguts, e pensen que los fets axi com tu has escrit foren passats. Axo mateix ha fet Virgili, gran ans molt maior de tots los poetes latins, que axi com tu ha cercades e, poetant, escrites coses tenyides de color de mentira, dient entre les altres, Dido, Reyna de Cartago, esser se morta per Eneas, la qual cosa no fonch ni es veritat, car Eneas nulls temps viu Dido, ne Dido Eneas, car del un al altre hach prop de trecents anys. E aquella viuda punica, continent e honesta, no rompe la fe a les cendres de Siqueo, son marit, ans com Jarba, Rey dels musicans, a força la volgues per muller, e per aquesta raho molt la guerreias e quasi la terra li
