Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/415

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
395
Llibre tercer.

destruis, veent la noble Reyna que en altra manera libertat no podia aconseguir, voluntariament se mata ans que no consenti les sues carns contra la sua volentat esser per mans de hom estrany tractades. Aquesta nom par trencas la fe a son marit, ja molts dies hauia mort, ans per prouarla mori, e axi ho scriui Sant Jeronim, qui no erra, en una sua Epistola ad Jovinianum. Bo es poetar, mas contra veritat scriure, nom par sia loor. Yo he legida tota la sua scriptura, e semblantment la de aquests dos qui açi son, e de aquest mateix fet que tu han scrit; he mostrats los libres a aquest caualler, qui deu entre vosaltres pronunciar, lo qual es poeta molt gran e solemne orador, solament vos deman si volets pus dir. Ladonchs Homero, gran poeta, respos que no; assats hauia dit e no sabria ne poria pus dir, e semblantment los altres renunciaren e conclogueren. E ladonchs manals que de aquell loch se partissen e no tornassen fins que fossen apellats a oyr sentencia. E axi ells apartats, Apollo presos alguns rams dels arbres a ell consagrats, lo cap del dit Curial cenyi, dient: millor e pus valent entre los cauallers e maior de tots los poetes e oradors que vuy son. E comunicali tota la sapiencia de la sua deitat, en manera que Curial fonch informat axi de les virtuts e estrenuitats dels cauallers, com de la composicio e ordinacio dels libres. Per que ordonada la sentencia, apellades e vengudes les parts, en la seguent forma pronuncia:—Yo trobe Hector esser lo millor caualler que fos