Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/416

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
396
Curial y Guelfa.

entre los troyans, e Achilles lo millor que fonch en los grechs, e que Hector feu mes, pus solemnes e maiors coses, hach mes virtuts e fonch menys vicios (8); Homero ha escrit libre que entre los homens de sciencia man que sia tengut en gran stima; Dites e Dares scriuiren la veritat, e axi ho pronuncie (9). E baxants los caps loants la sentencia, daquell loch desparexent se partiren.

39.

H

AUIA durat aquest acte gran estona, dins la qual los companyons de Curial, qui de glay en terra eren cayguts, se lleuaren e oynt la dolçor de aquella melodia, alienats los sentiments, ignorauen lo loch on eren, car les angelicals veus e la dolçor de les cordes ferien axi suaument les orelles dels oydors que no sabien si era nuyt o jorn. Com la resplandor del loch defallis, quasi una tenebrosa escuredat los cobri los ulls, axi que en aquell punt no veren cosa alguna, empero trobaren se lleus e descansats axi com si no haguessen haut treball. E apres començant a cobrar la visura virtut, anaren vers Curial, lo qual dormia molt fort, e mirant lo, veren lo coronat de lor, e lo loch on ell era, plen de una olor tan suau e tan plasent, que paria be loch on los deus hauien habitat. Car ells no podien compendre altra cosa, sino olor celestial e dolçor de parays. E lo celestial ros que banyaua aquella erba donaua tant plasent olor e de tanta suauitat, que no es bastant memoria de homens a recordarho, ne ploma a scriure. E pensa, legidor, quel humanal saber