guardare per tot mon poder, e qui toldre lam voldra, ensems ab aquella, o abans, me toldra la vida. E sobre aço, senyora, no parlets pus, car tant com viure, que sera ben poch, trobarets em mi aquesta resposta, e seria molt pus honest a mon pare quem alcies que tal matrimoni m procuras. La mare que oy parlar axi la sua filla, fonch tota torbada, e dix:—Filla dolça, ¿e menysprearas tu lo Rey, qui es molt gentil senyor e joue? E yo se que tu seras per ell molt ben tractada; perque filla mia, disponte a complaurel, car yot promet que no ten penediras, e ¿no es molt gran cosa quel Rey nos prech de ço que nosaltres lo deuriam pregar? Torna Cammar e dix a la senyora:—Ma intencio es no complaure ell ne altre de tal cosa, e axi cessen les paraules, que fort breu veurets per obra la mia disposicio, e per ventura encara vuy si molt tenits aquestes noues, veurets de mi ço que anats cercant.
50.
ARAIG pensaua que sa muller estaua en crexer la bellesa de la sua filla, e pariali que trigaua molt, perque ell mateix ana a la cambra on eren e dix:—¿E encara estats axi? Sus, sus, espatxats vos que yo trigue massa e lo Rey se enujara desperar tant. Fatima respos:—Faraig, vostra filla noy vol anar de alguna manera; empero vets la aqui, manats li ques vulla adobar, o menats la tal com sesta. Faraig dix:—Filla mia, endreçat e met te apunt: vet que lo Rey te vol veure; yot faç segura quen hauras honor
