Cammar ta neboda, e en tot cas la vull hauer; prech te que tengas manera que yo la hage, car yot promet en ma bona fe que yo li fare bona companyia e crexer lo seu stat e ta honor en tal manera, que tu seras de mi content. Audalla respos que la donzella a present staua en tal punt, que no era pera seruir a ell en alguna manera, empero que com fos restituida a sanitat se tendria manera que la sua senyoria fos seruida. Daqui auant lo Rey cascun jorn caualca per aquelles ortes e passaua prop casa de Faraig, e cuydant consolar la donzella alguna vegada la entraua a veure, empero ella hi trobaua tant enuig, que de malenconia cuydaua morir, e en tot aquell jorn no la podien fer parlar ne volia menjar cosa alguna.
54.
N jorn Cammar stant en lo lit tota pensosa, viu entrar Johan en la cambra, e, voltant ella los ulls, no viu altra persona alguna, e elegi usar de la oportunitat, e fent lo venir dauant ab paraula balbuza li dix:—¡O Johan, hages merce de mi, e baste a tu aquest dan tan gran que per tu me es vengut! No vulles que perda la vida, que per volerte be nom par to hage merescut. Johan, torbat, respos:—Cammar, digues me ¿qual es lo dan quet es vengut per mi? Car yo nulls temps hagui plaer de fer ne procurar dan a tu ne a altra persona alguna, e axi prech te que mo digues, car yo ignocent ne so e no pusch pensar com per mi te sia vengut dan en alguna manera. Ladonchs aquella pobre donzella en la seguent forma parla:
