Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/441

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
421
Llibre tercer.

dege morir, almenys hage en tu spirit de pietat e tropia yo en tu tanta merce quem mates ab les tues mans en un colp, e no pene morint en molts dies, ne vulles esperar que les mies mans sien homeyeres de mi, car yo to tindre a gracia singular.

56.

J

OHAN oynt aquestes paraules, pensa que aquesta donzella prenia mal cami, e que ell per cosa del mon no la complauria, induit a aço per moltes rahons que serien longues de recomtar, empero pensa que si no la metia en esperança poria esser possible aquesta donzella se perdes, e per ço dix:—Cammar, yo nulls temps pensi ne haguera pensat que aquesta consideracio haguesses, empero puys que axi es e a tu plau, esforçat a guarir e despuys yot respondre per manera que tu rahonablement deuras esser contenta. E entretant te prech no mapells a parlament a fi que no sia sentida la causa del teu mal.

57.

C

AMMAR oyda la resposta de Johan, fonch contenta molt, pensant que ella guarida salegraria dels seus desijats abraçaments, e sis comença a esforçar en tant, que en pochs dies pres gran millorament, e los cirurgians del Rey hagueren molt gran plaer. E lo Rey semblantment nague molt gran alegria, e trametia li joyes e moltes coses per enamorarla, empero ella no prenia res que ell li enuias, ne hauia plaer de mirar les sues joyes, ne encara que