Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/456

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
436
Curial y Guelfa.

dormien en lort, de que ells eren molt contents, e cercaren ço que Cammar hauia dit a Johan e trobaren ho, e feren raho que ab aquelles dobles Curial poria tornar en millor estat que nulls temps se fos trobat, si fos possible que en terra de chrestians les poguessen aportar. Alegraren se molt los catius, empero seruien e treballauen mills que james, e per ço eren molt amats e comportats en moltes maneres. Era la casa daquell Faraig la pus rica de tota Libia e per ventura de Africa, car tots los auis de Faraig e son pare foren thesorers de molts Reys e ajustaren molt grans thesors, en tant que la sua moneda era innumerable. E foren tots molt cobeiosos e auars en estrem, e de tan pobre cor, que una malla que despenessen los dolia, e lo mercadeiar e guanyar nulls temps cessaua e la cobdicia e auaricia crexian tots temps.

66.

L

O Rey, qui era tan enamorat de Cammar que oblidar no la podia, trames per Juves e dix li:—Juves, ¿com esta ta neboda?—Senyor, respos Juves, no pot millorar en partit del mon, ans en ma fe pens que axi entre mans, no sabem com, vos escapara e sen ira al altre mon.—¿Com se pot fer? dix lo Rey: lo meu cirurgia ma dit que la sua nafra esta en molt bona disposicio.—Ver es, dix Juves, mas no menge cosa alguna ni dorm e no fa sino plorar, e es ja en tanta estremitat la sua debilitacio, que es venguda als ossos; e en ma fe nom pusch pensar que ella guaresca may, e si ho fa passara lonch temps abans