Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/455

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
435
Llibre tercer.

cambra e ella sen anas e la lexassen dormir algun poch, e axi fonch fet, car exint de la cambra la lexaren a solas. Pens cascu qui enamorat es estat, com son plasents aquells pensaments e com es dolça aquella solitut. Cammar contempla imaginariament aquell Johan, contempla aquels abraçars e besars tan saborosos e tant dolços, en tant que tots los plaers que en los temps passats hauia hauts li semblaren desplaers e enuigs en esguart daquests, e dix:—¡Ay amor, amor, com es agradable la tua sperança e plasents les flors del teu amoros fruyt!

65.

T

ORNAT adonchs al ort Johan, segons es dit, parla ab Berenguer e dix li tot lo fet de la moneda, perque hagueren a fer ço que en algun partit no hagueren si aço no fos assaiat, e haut son acort, la nit seguent Berenguer dix a Fatima:—¿Quem aprofita lo be quem fas en dormir ab tu, si tots temps me tens carregat de ferros e yo ni mon companyo no podem hauer un jorn de be? Prech te almenys quens vulles desferrar e donans a menjar, e seruiam te tota nostra vida. Set anys ha vuy que som teus, no conexent ni hauent desig de conexer altre senyor; provada has nostra lealtat e nostra fe, e axi a cap de tan gran temps trobem en tu aquesta gracia que a nosaltres sera molta e es poca cosa a tu. Fatima dix que era contenta, e tantost, trames per un ferrer, los feu desferrar els millora la vida, la qual los era pijorada desque Cammar jahia en lo lit. Tots temps empero