yo a força te he pres a furt un besar, en do e gracia ten deman un altre que de ton grat me vulles donar. Johan llauors inclina lo cap e quasi reuerencialment a ella un poch acostantse, aquells braços solts e desempachats qui de polp paria que fossen, lo prengueren pel coll, e ella tirada per los braços qui al coll de Johan aferrats stauan, alça totes les spatles del lit e aquell magre cors e flach penjat al coll del catiu, sabraça ab ell e ab aquells enuessos dels labis lo besa tan estretament que ne lo un ne laltre no podian espirar ne tornar ale, contrastant aquell lonch e molt cobeiat besar. E com axi per un gran spay estats fossen, apartaren se lo un del altre, e Johan pres comiat, exint de la cambra, a lort sen torna. E Cammar romas en lo lit lauant ab la lengua los seus labis per pendre lo çucre daquella poca de saliua que dels labis de Johan en los seus ere romasa.
64.
A mare vench a la cambra e a sos vijares troba la filla un poch ab millor color que dabans no tenia, e acostantse a ella li troba lo pols tot batent, e dix:—Filla mia, ¿com estas? Cammar respos:—Un poch de fret he haut, e ara pens quem pren la febra que tota estich torbada.—Filla mia, dix la mare, no hages paor que no sera res; sit seras algun poch refredada, o tendras alguna coseta en lo ventrell quet faça enuig, empero no pot esser gran mal. La filla romas la pus contenta del mon, e, perque hagues loch de pensar, la mare prega que tot hom fes exir de la
