Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/461

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
441
Llibre tercer.

Mes que si tu elegist morir per home digne de la tua amor, par e egual a tu, no es marauella gran, mes auant quet lexaua e no volia usar pus de la tua companyia, e per ço com a persona desesperada a la qual tots remeys desparexen, elegist morir sens alguna raho. Car la furor tua fonch tanta que no sabent ço que feyes morist, e per ço not deu esser comptat a virtut, sino solament que no volguist oyr aquell tan vituperable mot de repudiada, e aço solament dona color a la tua celerada rigor. Empero yo punida e combatuda per aquells insanis enteniments, qui partiren la tua anima dolorosa daquella lagrimosa carn, te inuoque et prech que reebas lanima mia que va per seruir a tu no usant de imaginacio repentina, mas de longa e madura deliberacio per mi en molts dies dirigida. Se de cert que Artemisia plora com yo, empero plorant vence, e la Mareselua, aduersaria sua, mori de dol en lo carçre. ¡Ay, que aquesta mia no es la obra de Aragnes, que per la dea Pallas fonch conuertida en no res! Abans sera mort amarga e cruel, empero donara fi a tots los meus mals. E axi, Reyna e senyora mia molt cara, no penses que vaig a tu per desig de veuret, que si escusar men pogues açi ab un catiu meu voldria viure tots temps, mas puys aço mes tolt, vull anar mes a tu que mentir la fe que dins mon cor he a aquell atorgada. Per que, Johan, aparella a mi los teus braços e daquells fes lit en lo qual muyra. Reeb me, senyor, que a tu vaig; chrestiana son e he nom Johana. Recomana al Deu teu