Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/466

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
446
Curial y Guelfa.

retench, car lo un per laltre per punt donor se foran mesos en tot perill. Lo leo fonch exit; Johan, qui hauia ja torçada la spasa en laltre leo, mira lo segon de fit en fit. Lo leo sen va dret a ell; mas allo mateix o pitjor feu del segon que del primer. Los dos cauallers corren e entren en lo corral, e en Ramon Folch despulla un manto molt rich e mes lo damunt lo catiu. Curial en un punt los hach despullat el mes sobre Cammar, e ab aquell cobri les sues carns nues, e ficant lo genoll dauant ella, plorant dix:—¡O Cammar, senyora, que Deus no ma feta gracia que en vostra vida, e vos veent ho, prenguessets aquest petit seruey de vostre catiu, ignocent de vostra mort!—Lo Rey se feu venir lo catiu e li demana don era. Respos que de Normandia e hauia nom Johan. Lo Rey lo interroga molt sobre la mort de Cammar. Tots temps li respos no saberne res. Lo Rey li dix:—Ara vets per honor daquets cauallers, qui per tu man pregat, yot faç franch e duy mes ves on te vulles, mas no aturs en mon regne de dos mesos auant. Curial e los cauallers loy grayren molt. Curial li feu demanar lo cors de Cammar e fonch per lo Rey otorgat. E axil tragueren del corral, e molt honorablement a casa del embaxador fonch aportat, e be embalsamat e mirrat ab totes les circunstancies pertinents, en una molt rica caxa fonch mes, e despuys en terra de chrestians aportat e ab honor sepultat. Lambaxador dix:—Curial, yo hauia lo maior desig del mon de conexeruos, eus jur que he decijada vos-