corral, empero tots temps lo miraua. Curial dix en lengua arabica:—Cammar, segons açi ses dit, vos moris per mi, e yo per donarvosen aquell guardo que pore, vos assegur que yo morre abans que lo leo a vos sacost. E alçant lo braç, verdugueia la spasa; lo leo, qui viu lo mouiment del braç, vench a ell fort prest. Curial laten ab la darga dauant, e laspasa alça ab aquella vista tan segura e la cara tan ferma, que tot hom sen marauella; miral lo leo, e a la resplandor de laspasa qui llampegaua a la claredat del sol, comensa un poch a badar. Curial feu un gran crit e ab dos passos, contrapassant molt prest, fonch junt al leo, e donali tant gran colp de la spasa pels ulls que lo leo volta per fugir. Mas Curial li hach donat un altre colp per los loms, que en poch estech de fer lo dos troços (11). Lo Rey, qui viu lo leo mort, cuyda morir de malenconia, e mana quen traguessen un altre. Lembaxador dix al Rey que aço era inhumanitat, e que li suplicaua que li fes gracia daquell catiu. Lo Rey nos disponia be a donarloy, perque un caualler Despanya qui don Henrich de Castella hauia nom e tenia mil rocins de chrestians a gatges del Rey, suplica al Rey que fes aquella gracia an Ramon Folch. Perque lo Rey dubtant no solament en lo fet, ans encara en la paraula, dix:—Ara vets yo he manat traure altre leo, e si aquell venç, sie quiti e menats lous en. En Ramon Folch bascaua per saltar en lo corral. Don Henrich li dix:—Si vos saltats, yo hi saltare. Lo Rey los prega e mana que nos moguessen, e ab gran treball los
