Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/464

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
444
Curial y Guelfa.

so be vostre amich, si be nous viu fins ara. Lo catiu pres esforç. Dix lo Rey:—Sus anem e veurets un leo lo pus brau e lo pus bell que james sie estat vist. Respos lambaxador: Senyor, clam vos merce, me façats una gracia.—Dix lo Rey, que li playa, mes que no li demanas la vida del catiu. Lambaxador respos que no lay demanaua, mas que li suplicaua que puys no tolia al leo les armes naturals, no tolgues al home les armes artificials, e que solament una spasa e una darga li manas donar. Lo Rey, molt durament, ho otorga. Perque feta venir una bona spasa e una darga al catiu ho donaren, lo qual despullat en camisa fonch mes en lo corral.

72.

J

A la desauenturada Cammar tota nua, que no semblaua persona, era en lo corral ben ligada a un pal, per ço que dreta estigues. Lambaxador viu al cap del lit del Rey un altra darga e una spasa, e encontinent los pres, e despullat en jupo, ana vers lo mirador on lo Rey era. Lo Rey, quil viu, dix:—¿Que es ço que volets fer? Dix lambaxador:—Ara ho veurets, que per cert lo catiu no morra sens mi. E mentre que en aquesta porfidia stiguessen, ja lo Rey manaua que lo catiu fos tret del corral. Empero en tant lo leo fonch exit e en Ramon Folch, quel viu, volgue saltar an ell; mas lo Rey lo retench a gran força. Lo catiu, que viu lo leo, mes les espatles al pal on staua Cammar ligada, per ço que lo leo a ella no sacostas; lo leo no vench dret a ell, ans ana a altre part del