ells tots relacio al Rey de la manera de la mort de Cammar, mana lo Rey que aquell catiu Johan li fos amenat, e semblantment lo cors de la donzella. E axi com lo Rey lo viu dix:—Digues, catiu, ¿Cammar caygue en los teus braços? Respos Johan:—Senyor, no, car com yo, lexades les andes adobades, fos tornat a cauar, a la veu dels clamants giri lo cap e per laer buyt la viu venir reuoltantse de la finestra auall, e corregui per socorrerla, mas noy fuy a temps; abans que yo atengues, fonch morta.—Estaua prop lo Rey un ambaxador del Rey Darago, caualler molt noble e valeros apellat Ramon Folch de Cardona, lo qual lo Rey honraua e festeiaua molt, e viu lo catiu ab lo pus gentil cors que home que may a sos vijares hagues vist e miral, e altas dell tant que mes no podia. Lo Rey rabiaua de mal talent, e mana que en aquell punt lo catiu e Cammar fossen donats als leons. En Ramon Folch dix:—Senyor, lexats me parlar un poch ab ell. Per que apartats a una part, en Ramon Folch li dix:—Digues, amich, don est? Senyor, dix Johan, yous ho dire, ab tal condicio que vos james no digats lo meu nom a persona del mon. Lambaxador dix:—Amich, no dubtes, digues qui est.—Senyor, dix ell, yo he nom Curial. Lambaxador lo mira, e dix:—¿Sou vos lo que fonch en lo torneig de Melu ab lo Rey Darago?—Si son, dix ell.—No morrets per cert, o yo morre ab vos huy en aquest dia, dix lambaxador. Curial dix:—¿E vos, senyor, qui sots?—Yo son un caualler, dix ell, del Rey Darago, e
