Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/470

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
450
Curial y Guelfa.

daquell mercader cathala e ab ell tractauen com porien exir de Tuniç, demanant li consell com e en quina guisa sen porien portar aquelles dobles que tenien. Lo mercader respos com aquell ambaxador era desempaxat, e en una galera sua grossa e molt ben armada que tenia sen porien ab ell anar fins Hiuiça, on hauia una nau grossa que carregaua de sal e aquella nau era de genoueses, e quel ambaxador era tan notable caualler que, si ells lon pregauen, los metria en aquella nau ab saluetat, e dalli porien anar a Genoua e despuys en la sua terra. E axi fonch fet que la sua moneda fonch mesa en la galera, e Andria de Nigro nega la comanda de les mil dobles, afermant ab jurament tals catius no conexer ne tals dobles en comanda hauer reebudes. La galera no partia per raho quel ambaxador no podia partir; perque lo dit ambaxador mana al patro de la galera, que aquells dos catius mentre ell se desempatxaua metes ab ço del lur en Genoua, e axi partiren e nauegant en pochs dies a Genoua vengueren. E lo patro de la galera tenia un parent mercader en Genoua, lo qual no obstant fos de Barchinona, tenia empero casa en Genoua, e responia a molts mercaders de Barchinona, home molt sabi, industrios, feel e de molta virtut. Lo patro qui hauia vista la festa que Ramon Folch hauia feta als catius, e semblantment hauent sabut lo un esser Galceran de Madiona, recomanals molt al mercader, denunciantli lo un daquells esser Galceran de Madiona. Lo mercader,