casa sua e trobant Curial, abraçal e besal, e plora de goig ab ell, e dix li ço que ab la Guelfa despuys que sen era anat li hauia esdeuengut. Labadessa no pogues pus tenir, ans com ho sabe, secretament isque del monastir el vench a veure, e feu raho que la alegria fonch molta entre ells, en tant que no la sabien regir en manera del mon.
80.
ORBADA la Guelfa, trames per Labadessa e trobaren la en casa de Melchior, e ana tantost a la senyora, e ab la cara tota inflamada li comta totes les coses que de Curial hach sabudes, pregant la molt li enuias a manar que vengues, car sens falla ell sescusaria be del carrech que injustament li hauien posat, e que ell era innocent en tot cas. La senyora respos:—Amiga mia, yo son molt alegre en saber que es viu, em desplau lo mals temps que ha passat. E son ben certa que si yol scoltaua a tort o a dret, sabria ell molt ben cobrir totes les sues errades. Mas no placia a Deu que yol escolt nel veia pus. De ço que ses fet, me pesa molt, jatsia que ma consciencia no sie lesa, car a cas es vengut. Mas yo seruare lo meu vot e no rompre la fe a Deu, puys lay he promesa; ans vos prech vos informets dell pus amplament de tot ço que fins açi li es esdeuengut, en manera que yo ho sapia tot per vos e per Melchior. E tan tost li digats que partesca daci, en manera que no sie sentida la sua tornada e vage en nom de Deu alla on li placia, e perda la sperança que ha en
