la Duquessa hauia gran esperança. Qui totes les coses de la tristor dels dos amants volgues recitar per menut, faria lo libre molt gran, empero per esser breu lo lexare: solament aquelles quem par que sien molt necessaries volent scriure a vostra consolacio e plaer recitare.
16.
OM a Curial fonch vist que lo Marques hauia assats anat se gira vers ell e li dix:—Mossenyor, tornats vosen que assats e molta honor nos hauets feta. Lo Marques la donchs dix:—Curial, yo prech Deu quet leix tornar ab aquella honor que tu desiges. Perque pres comiat los uns dels altres se pertiren. E axi los cauallers continuant son cami al Regne Dongria vengueren, e com per aquell alguns dies haguessen caminat, un jorn entrant per una Ciutat, venints a la plaça veren molta gent aiustada, e demanant quina gent era aquella, fols respost que un caualler vell que volien escapçar, per ço quel acusauan que malament e falsa hauia fet ociure en un cami un caualler molt valent, lo qual en aquella matexa plaça jahia mort. Curial demana:—¿E pot se prouar ell hauerlo fet occiure? Respongueren li que no: pero prouas que entre ells hauia mala volentat e quel caualler mort no hauia altres enemichs, e que lo vell moltes vegades lo hauia menaçat de ferlo matar: ara acusal un germa del mort lo qual es molt valent caualler. Es ver que lo caualler acusat a dos fills los quals, poch ha son venguts de Boemia, no gosan
