zelles segons lurs cartells, Organico Flatu, Armonica Voce, Ritmica Pulsu. La setena e ultima Reyna e que pus prop del dit deu staua, tenia una spera en la ma e un quadrant als pits, e tenint alta la ma miraua aquella spera, e hauia la vista tan agil, que penetraua e traspassaua los cels, e tenie dauant dues donzelles apellades Motus, Effectus. Detras daquell deu hauia tanta gent e de tan diuerses partides e de tan stranyes terres, que si no fos que tots parlauen llati, nulls temps se foran entesos. Sehian als peus de la primera Reyna, Priscian, Uguici, Papias, Catholicon, Isidoro, Alexandre e molts altres. Semblantment totes les altres dees tenien molts imitadors e seruidors en multitud copiosa, los quals per gracia de breuidat lexarem de nomenar. Pero com Curial vees prop la derrera dea Hercules, fill de Jupiter e de Almena, lo qual mentre visque fonch lo pus fort e pus saui del mon, el vees vestit de la pell del leo ab aquella espauentable cara, hach molt gran por e nulls temps hauia hauda pahor sino de Hector, fill de Priam, e ara la hach daquest. Empero ell sacosta a Baco, lo qual lo assegura, e tantost Curial ficant los genolls li feu molt gran reuerencia, oferintse a ell per seruidor. Baco, reebentlo molt alegrement, les seguents paraules li dix:—Curial, tu has reebudes per mi honors e molts auançaments en lo mon, e per mi has sentit que es raho e juyhi, e yo en lo teu studi fuy a tu molt fauorable, e veent la tua disposicio volgui habitar en tu e fiu que aquestes set deesses que aci
